Els instruments de mesura
Un instrument de mesura és una ferramenta o aparell que s'utilitza per a comparar magnituts físiques mitjançant un procés de mesura, s'utilitzen objectes que s'han establit com a patrons de referència, i de la mesura resulta un número que és la relació entre l'objecte d'estudi i la unitat de referència. Els instruments de mesura són el mitjà pel que es fa aquesta conversió.
Les característiques importants d'un instrument de mesura son: la precisió, la exactitut, l'apreciació i la sensibilitat. Les dos primeres són les més importants en realitat.
D'aquesta manera per a mesurar la longitut hi han diferents aparells o instruments com poden ser: el metre, la regla, el peu de rei, etc. Per a nosaltres agafa importància el peu de rei doncs ja podem parlar de qualitats com precisió i exactitut.
El peu de rei és un instrument per a mesurar dimensions d'objectes menuts, desde centrimetres fins a fraccions de milimetres. El peu de rei pot ser analògic o digital. Elpeu de rei és més fàcil d'utilitzar ja que la mesura es veu a la pantalla digital i no cal llegir la escala que porta el aparell.
miércoles, 11 de mayo de 2016
La acotació (3er ESO)
La acotació
La acotació és la representació de les dimensions i altres característiques d'un objecteen el dibuix tècnic. A més deles dimensions, la acotació també representa informació extra (distàncies, materials, referències, etc.) mitjançant l'ús de les línies, figures y notes.
La acotació està regulada per la norma DIN en Europa i per la norma ISO a nivell internacional.
Un objecte o part de ell pot ser acotat dividint-lo en formes geomètriques més simples. Els objetes amb forma de prisma poden ser acotats en les seues tres dimensions bàsiques (altura, amplària i profunditat), encara que una forma més complexa que incloga circunferències hi ha que fer ús del seu diàmetre.
Hem de escriure lescotes amb símbols ben visibles en sentir paralel·lo a les línies de cota, damunt de elles, amb una lleugera separació i quan siga posible a la seua mitat. Les cotes no poden estar atravesades o separades percap línia del dibuix.
Per a acotar es farà ús de diferents elements com poden ser: línies de cota, cifres de cota,simbols, etc.
La acotació és la representació de les dimensions i altres característiques d'un objecteen el dibuix tècnic. A més deles dimensions, la acotació també representa informació extra (distàncies, materials, referències, etc.) mitjançant l'ús de les línies, figures y notes.
La acotació està regulada per la norma DIN en Europa i per la norma ISO a nivell internacional.
Un objecte o part de ell pot ser acotat dividint-lo en formes geomètriques més simples. Els objetes amb forma de prisma poden ser acotats en les seues tres dimensions bàsiques (altura, amplària i profunditat), encara que una forma més complexa que incloga circunferències hi ha que fer ús del seu diàmetre.
Hem de escriure lescotes amb símbols ben visibles en sentir paralel·lo a les línies de cota, damunt de elles, amb una lleugera separació i quan siga posible a la seua mitat. Les cotes no poden estar atravesades o separades percap línia del dibuix.
Per a acotar es farà ús de diferents elements com poden ser: línies de cota, cifres de cota,simbols, etc.
La normalització (3er ESO)
La normalització
La normalització és la tècnica que podem utilitzar per a mostrar els dibuixos d'una manera més precisa, amb més realitat. Aço es fa amb tècniques que hem de aprendre i que ens facilitarà com fer el dibuix.
La normalització consistix en que els dibuixos que fem siguen més precisos. Normalització prové de la paraula "norma". Si definirem la normalització, podriem dir que és la tècnica que ens explica com fer un dibuix de una manera més exacta.
Les normes sorgixen en Alemanya en l'any 1940. Les normes es desenvolupen per obtindre solucions unificades i sintetitzades. Són el conjunt de documents tècnics que s'han anat elaborant al llarg del temps. Resumint, la normalització enspermet produir més y millor, mitjançant la reducció de temps y costos.
Hi han normes per a diferents països, encara que la norma ISO es internacional:
- Alemanya: DIN.
- España: UNE.
- EEUU: ASA.
- Internacional: ISO.
De entre lesprincipals ventajes de la normalització trobem:
- Reducció del nombre deprototips d'un producte.
- Simplificació en els dissenys.
La normalització és la tècnica que podem utilitzar per a mostrar els dibuixos d'una manera més precisa, amb més realitat. Aço es fa amb tècniques que hem de aprendre i que ens facilitarà com fer el dibuix.
La normalització consistix en que els dibuixos que fem siguen més precisos. Normalització prové de la paraula "norma". Si definirem la normalització, podriem dir que és la tècnica que ens explica com fer un dibuix de una manera més exacta.
Les normes sorgixen en Alemanya en l'any 1940. Les normes es desenvolupen per obtindre solucions unificades i sintetitzades. Són el conjunt de documents tècnics que s'han anat elaborant al llarg del temps. Resumint, la normalització enspermet produir més y millor, mitjançant la reducció de temps y costos.
Hi han normes per a diferents països, encara que la norma ISO es internacional:
- Alemanya: DIN.
- España: UNE.
- EEUU: ASA.
- Internacional: ISO.
De entre lesprincipals ventajes de la normalització trobem:
- Reducció del nombre deprototips d'un producte.
- Simplificació en els dissenys.
martes, 10 de mayo de 2016
Vistes d'un objecte: La Planta (3er ESO)
Vistes d'un objecte: La planta.
És la projecció de l'objecte quan veiem la peça per dalt, es a dir, la planta és la projecció de l'objecte en el plà horitzontal.
La planta, junt a l'alçat que ja havem parlat d'ell amb anterioritat, és una de les representacions principals del sistema dièdric.
En arquitectura, la planta forma part del dibuix tècnic on es representa, a escala, una secció horitzontal d'un edifici. És d'utilitat per dibuixar plans de cases on podem vore la distribució de les diferents habitacions, les portes, les finestres, etc.
El plà d'un edifici té en la seua majoria plans de planta, normalment tindrà ú per altura o nivell que tinga. La planta mostraria el que es voria si sobrevolarem el edifici. Com podeu vore, extraure les vistes d'objectes té numeroses utilitats.
Segons lameua opinió, la planta es la vista que més funcions pot desenvolupar per aquelles persones que volen, en un futur, ser arquitectes o dissenyador d'interiors. Mitjançant aquesta vista podràn desenvolupar les seues idees ajudant-se de l'alçat.
És la projecció de l'objecte quan veiem la peça per dalt, es a dir, la planta és la projecció de l'objecte en el plà horitzontal.
La planta, junt a l'alçat que ja havem parlat d'ell amb anterioritat, és una de les representacions principals del sistema dièdric.
En arquitectura, la planta forma part del dibuix tècnic on es representa, a escala, una secció horitzontal d'un edifici. És d'utilitat per dibuixar plans de cases on podem vore la distribució de les diferents habitacions, les portes, les finestres, etc.
El plà d'un edifici té en la seua majoria plans de planta, normalment tindrà ú per altura o nivell que tinga. La planta mostraria el que es voria si sobrevolarem el edifici. Com podeu vore, extraure les vistes d'objectes té numeroses utilitats.
Segons lameua opinió, la planta es la vista que més funcions pot desenvolupar per aquelles persones que volen, en un futur, ser arquitectes o dissenyador d'interiors. Mitjançant aquesta vista podràn desenvolupar les seues idees ajudant-se de l'alçat.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)